Per què Espanya no va intervenir en la Segona Guerra Mundial?

Hola a tots i a totes, benvinguts un altre cop al meu blog! El tema del qual parlarem avui és el franquisme, concretament, el franquisme durant la Segona Guerra Mundial.

Com ja tots sabem, Espanya no va participar a la Segona Guerra Mundial, de la mateixa manera que tampoc ho va fer amb la primera. Quin és el motiu pel qual no va participar? I, realment va romandre neutral i sense participació?

Començant per la primera pregunta, hi ha dos punts de vista. El de Franco i el de Hitler. Segons el de Franco, Espanya no va entrar a la Segona Guerra Mundial perquè just havia sortit de la Guerra Civil i el país estava molt malmès i no es permetia una altra guerra. Quant a Hitler, Espanya no va participar-hi ja que Hitler no va acceptar les ambicions territorials de Franco, que eren: Gibraltar, el Marroc francès i part d’Algèria. I bé, quina de les dos és la verdadera? Realment no se sap i depèn del que cada persona vulgui creure.

En segon lloc, podríem separar aquest període (1939-1945) en tres parts en relació amb Espanya i la seva posició durant la guerra. En primer lloc tenim una etapa de neutralitat, des de l’any 1939 fins al juny de 1940, en la qual Espanya no mostra el seu recolzament a cap bàndol, solament comparteix una ideologia comuna amb les potències feixistes.

Un cop l’Eix comença a tenir victòries, Franco es mostra més actiu a l’hora d’expressar el seu recolzament al bàndol. Parlaríem de la segona etapa, des de l’any 1940 fins a l’octubre de 1943, l’etapa de no-bel·ligerància. Durant aquests anys Franco dona un suport diplomàtic, militar i econòmic a les potències feixistes. Diplomàtic perquè deixa conèixer al món que recolza el bàndol de l’Eix; militar per la creació de la División Azul, un grup de voluntaris que van anar a lluitar a la URSS ajudant a l’Alemanya nazi de Hitler; i per últim econòmic degut a que milers de treballadors van anar a Alemanya a treballar, ja que els treballadors d’aquell país havien anat a la guerra i per tant n’hi havia molt pocs.

Quan el bàndol feixista comença a perdre i els aliats cobren importància i poder, Espanya torna una altra vegada a una etapa de neutralitat, la qual seria la tercera i última, des de l’octubre de 1943 fins al final de la guerra.

Com es pot observar, la posició de Franco i d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial depèn molt de la situació en la qual estaven i de quin bàndol estava afavorit. Fins i tot, es van utilitzar excuses o motius per tal de donar explicacions al suport de Franco envers a l’Eix. S’argumentava que el que es feia no era recolzar a un bàndol sinó recolzar una lluita comuna, en molts dels casos contra el comunisme.

Per tant, això em porta a la conclusió que durant el període de la Segona Guerra Mundial, Franco va utilitzar la mateixa habilitat “camaleònica” que utilitzaria més tard durant tots els anys de dictadura, és a dir, canviava i s’adaptava al que li afavoria amb l’objectiu de no donar molt a sospitar als països exteriors i poder continuar amb el seu règim.

Bé, doncs aquesta és la meva valoració sobre la posició del franquisme durant la Segona Guerra Mundial. Què en penseu vosaltres? Ens veiem a la pròxima entrada amb un nou tema!!

El paper de la dona durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola

Benvinguts un dia més al meu blog. Avui, per celebrar que fa uns dies va ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora, us porto una entrada relacionada amb aquest tema. Faré una valoració sobre el paper que va tenir la dona durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola.

Primer començaré valorant la situació prèvia de la dona. El seu paper i la seva importància en la societat espanyola mai havien estat considerats. La dona depenia del seu marit ja que ella no tenia un treball remunerat i per tant no podia ser autosuficient econòmicament; també era la que s’ocupava dels fills i a demés feia les feines de la casa.

L’arribada de la Segona República va suposar un gran pas per a les dones espanyoles. Amb el bienni reformista es van aconseguir un nombre de reformes molt favorables. Algunes de les quals van ser el dret a divorci, la implantació del matrimoni civil, la prohibició de fer constar al registre civil el caràcter de fill natural dels qui naixien fora del matrimoni, entre d’altres. A demés, les dones van sortir de casa i van començar a accedir als llocs oficials,  van tenir gran importància sobretot en l’àmbit educatiu. Malgrat això, continuaven estant excloses  en alguns àmbits com ara la política. 

També és va plantejar el sufragi femení, el qual va tenir molta oposició al principi però finalment va ser acceptat. Així doncs, les dones van votar per primer cop a les eleccions del 1933. Des del meu punt de vista, l’aprovació del vot femení va ser un gran avanç en el feminisme, ja que va igualar en un cert grau els drets de les dones i els homes, tot i encara estar molt per sota d’aquests.

Malgrat totes les reformes dutes a terme durant el període d’esquerres, moltes d’elles van ser eliminades durant el següent bienni, el conservador. En són un exemple el dret al divorci i al matrimoni civil. Tot i això, el vot femení va continuar present.

En conclusió, les dones van tenir un paper molt rellevant durant la Segona República, ja que van aconseguir sortir al carrer, poder votar i treballar fora de la llar.

Seguidament, va esclatar la Guerra Civil espanyola, en la qual les dones també van tenir molta importància. Per primer cop, moltes dones van anar al front a lluitar, mentre que algunes es van quedar oferint serveis de medicina i d’altres van substituir l’absència dels homes en les feines, ocupant-se elles d’aquestes.

Hi va haver una gran diferència entre les dones republicanes i les del bàndol nacional. Les primeres, conegudes també com milicianes, van lluitar al front juntament amb els homes. Aquest fet, des del meu punt de vista va suposar un gran canvi en l’opinió social, ja que la gent no estava acostumada a veure les dones en batalla. També es van crear organitzacions de dones com ara Agrupación de Mujeres Antifascistas o Mujeres Libres. Al cap d’un temps, però, el paper de la dona va tornar a ser infravalorat ja que no se les veia capaces de poder ajudar molt en les batalles.

Al bàndol contrari, les coses no van anar tant bé per a les dones, a causa que no van tenir l’oportunitat d’anar a lluitar, sinó que es van veure obligades a quedar-se fent feines de la llar i de cura de soldats.

En definitiva, durant aquests dos períodes, la dona va aconseguir armar-se i sortir del que es creia la seva naturalesa; va obtenir així grans canvis que tindrien una importància elevada per al futur d’aquesta part de la població.

I dit això, aquí s’acaba l’entrada d’avui. Us espero a la pròxima entrada!!

La reforma agrària del Bienni Reformista

Hola a tots! Benvinguts un altre cop al meu blog.  L’entrada d’avui ens situarà al bienni reformista de la Segona República Espanyola. Més concretament, parlarem sobre la reforma agrària que es va dur a terme durant aquest període.

L’activitat agrària espanyola sempre havia estat molt més endarrerida en comparació als altres països europeus i mundials. En el període de la república, era característic l’endarreriment industrial al camp, la poca productivitat i sobretot, la fam de terres, és a dir, pagesos que explotaven  les terres dels grans propietaris, i de les quals gairebé no n’extreien benefici.

Durant el bienni reformista, es va intentar solucionar la qüestió agrària mitjançant una reforma al camp. Es va aplicar la Llei de Reforma Agrària, la qual consistia en la creació d’una classe mitjana rural que treballés les seves pròpies terres i que impulsés la sortida de l’endarreriment industrial. Per tant, tenia com a objectiu acabar amb dos dels grans problemes agraris: la fam de terres i l’endarreriment.

Aquesta llei expropiava sense indemnització una part de les terres de la noblesa, mentre que aquelles que estaven arrendades, conreades deficientment o no estaven sent regades, s’expropiaven indemnitzant els propietaris. En l’últim cas, l’Institut de la Reforma Agrària era el que s’ocupava de la indemnització dels propietaris expropiats, ja que disposava d’un pressupost anual. Com era d’esperar, aquest pressupost no va durar molt temps, i la reforma tant esperada es va convertir en una decepció per als pagesos, que tenien grans expectatives de millora.

Per d’altra banda, els propietaris agrícoles es van oposar a la reforma. Així doncs, aquesta no va sortir de la manera esperada.

Des del meu punt de vista, serien necessàries moltes reformes per poder millorar la situació agrària, ja que els problemes del camp havien estat presents i arrossegats durant gairebé tota la història. Per tant, primer caldria invertir en tecnologia i nova maquinaria per millorar l’escassa productivitat. Un cop fet, s’hauria de tractar el problema de la fam de terres, el qual seria molt difícil de solucionar ja que tindria l’oposició dels propietaris agrícoles. En conclusió, la reforma agrària duta a terme durant el bienni reformista s’hauria d’haver preparat més per poder satisfer les necessitats dels dos bàndols, pagesos i propietaris.

Bé doncs, això és tot per avui. Us espero a la pròxima entrada. Fins una altra!

La dinastia borbònica d'Espanya

Benvinguts un altre cop al meu blog! En aquesta entrada us comentaré el que hem estat fent a les classes de història des que va iniciar el curs.

Doncs bé, durant aquestes setmanes hem estat estudiant uns quants temes. Vam començar amb la Guerra de Successió, seguidament vam tractar la Gran Guerra, l’ocupació napoleònica i la Guerra del Francès amb tot el que va comportar. També vam donar el problema de successió de Ferran VII, que va portar a l’enfrontament entre isabelins i carlins, en la guerra carlina. Després d’això vam veure la regència de Maria Cristina i la constant disputa entre liberals moderats i progressistes, que va provocar un parell de problemes que van desembocar en l’abdicació de Isabel II, llavors reina, i el pronunciament de Prim. Dins d’aquest tema, vam observar com fracassava tant la monarquia d’Amadeu de Savoia com la Primera República Espanyola a causa de diversos conflictes i enfrontaments. Finalment, vam acabar amb la creació de les classes socials i el moviment obrer.

De tots aquests temes el que més m’ha agradat ha sigut el de la guerra carlina que va ser deguda al problema de successió de Ferran VII i la decisió d’aquest de guardar el tron a Isabel II, mitjançant la Pragmàtica Sanció. L’he trobat interessant ja que Ferran VII era un rei absolutista, mentre que Isabel II no va seguir les seves pautes i es va posar de part dels liberals, principalment per buscar suport ja que els absolutistes (carlins) recolzaven a Carles Isidre com a rei. Entre els dos grups de liberals, es va decantar més pels moderats, fet que va desencadenar després una altra disputa entre aquests i els progressistes, això va portar al cap d’un temps a l’enderrocament de la reina Isabel II i la dinastia borbònica.

En conclusió, els anys posteriors a la mort de Ferran VII van ser una constant confrontació entre carlins i isabelins, progressistes i liberals.

Tot dit, ens veiem a la pròxima entrada on us comentaré noves activitats realitzades i nous conceptes. Fins una altra!

Retorn

Hola a tots una altra vegada. Benvinguts de nou al meu blog. Quant de temps sense publicar cap entrada!

Doncs bé, l'estiu ja s'ha acabat i això significa retornar als estudis. Aquest any cursaré 2n de Batxillerat al mateix institut, i per tant reprendré aquest blog, però amb un petit canvi; l'enfocaré més en la història d'Espanya i Catalunya, ja que és el que estudiarem i donarem a classe. 

Dit això, espero que les publicacions d'aquest any us ajudin i/o us despertin curiositat per la història. 

Ens veiem a la pròxima entrada, que segurament serà d'aquí poc! Fins aviat!

L'ÚLTIMA ENTRADA?

Benvinguts un dia més al meu blog. L’entrada d’avui serà una mica diferent a les demés, ja que no solament comentaré un tema, sinó varis. Els últims dies a classe hem estat buscant informació sobre diferents conceptes i moviments, seguidament hem creat una pàgina web on hi hem penjat tota la informació trobada. Passaré a explicar-vos una mica sobre tots els aspectes tractats.

El tercer món i el Neocolonialisme (Demografia): Als països del Tercer Món hi ha una alta taxa de natalitat, això crec que en part és degut a la falta de mètodes anticonceptius. Com a conseqüència d’aquesta alta taxa de natalitat, els països cauen en més pobresa ja que no hi ha suficients recursos per a tots. Paral·lelament, també hi ha una elevada taxa de mortalitat degut a la fam i a les pandèmies, fet que fa que es contraresti una mica el gran creixement de població. Segons la meva opinió, si no hi hagués aquesta alta taxa de mortalitat, hi hauria molta més sobre població.

El mon islàmic (El conflicte araboisraelià): A Palestina, tradicionalment hi vivien musulmans, però desprès de la 2GM hi van arribar molts jueus, fet que no va agradar als residents. Per no entrar en conflicte, es va partir Palestina i es va crear l’Estat d’Israel, on hi residien els jueus. Els àrabs no hi van estar d’acord i no van reconèixer aquest estat, això va provocar molts conflictes, dels quals va sortir guanyant l’Estat d’Israel en la majoria, i va fer que Palestina perdés més territori amb cada conflicte. Avui en dia, aquests dos territoris encara estan en guerra i penso que estaran així durant un llarg període més, ja que cap banda sembla voler-se rendir.

La globalització (Cultural): Aquest fenomen provoca una connexió entre tots els països. Això fa que hi hagi un contacte constant que dona lloc a la barreja de cultures. Per tant, els països adapten trets i costums d’altres cultures diferents. Per una part això  pot ser bo, ja que acabes sent més ric en cultures de tot el món, però també fa que es perdin les cultures pròpies.

L’apartheid (L’educació): Com en tots els altres àmbits, en l’educació els negres també estaven tractats amb inferioritat. D’entrada, ja no els preparaven per a accedir a la universitat i els seus estudis es basaven en aprendre les feines necessàries que havien de fer, la majoria com a esclaus. A demés, les universitats estaven reservades solament pels blancs. Des del meu punt de vista, aquesta diferència d’estudis va empitjorar encara més la diferència entre blancs i negres.

La immigració (Causes): Les causes per les quals una persona emigra són varies. Entre elles es troben les econòmiques: si una persona està malament econòmicament al seu país, anirà amb un altre a buscar millor feina. Les polítiques: si en un país hi ha un conflicte, la gent marxarà amb un altre per poder sobreviure. I finalment, culturals: si les costums o tradicions d’un país afecten negativament als seus ciutadans, aquests aniran a buscar una vida millor fora d’aquell territori. Crec que la immigració no sempre és una cosa dolenta, ja que totes les persones tenen el dret a una vida digna, i si aquesta no se’ls hi dona al país natal, poden anar a un altre a buscar-la.

De l’URSS a la Federació Russa (Reformes de Gorbatxov): Gorbatxov va dur a terme dues polítiques: La Perestroika i la Glasnost. Jo penso que gràcies a aquestes dues polítiques, l’URSS va sortir de la misèria i si no hagués sigut per Gorbatxov, la Federació Russa no s’hagués creat mai, perquè ell va donar-hi l’impuls.

Les nacions unides (La història): Es va posar en marxa el dia 24 d’octubre de 1945, però ja va estar planificada anteriorment. L’any 1942, els representats de 26 nacions van aprovar la Declaració de les Nacions Unides, que implicava continuar lluitant contra les potències de l’eix fins al final. Mesos més tard es va redactar i signar la carta de les Nacions Unides, constituïda per 50 països i més tard 51, els quals van ser els fundadors d’aquesta organització. Tot i que gràcies amb aquesta organització hi ha més pau i igualtat al món, encara queda molt per a complir-ho del tot.  

El socialisme xinés (Partit comunista de Mao Zedong): Al 1954, Mao Zedong va començar a ser president del partit comunista. Un cop al poder, va realitzar un parell de reformes. Gràcies a les reformes realitzades per Mao, Xina va créixer i va millorar les seves relacions amb l’exterior.

L’Àfrica negra (Colonització i descolonització): No és res nou saber que l’Àfrica va  ser repartida entre les grans potències europees com un pastís i això va provocar després grans conflictes, ja que tribus que estaven enfrontades des de sempre van haver de conviure juntes. Considero que les grans potències podien estalviar-se problemes tant greus si no haguessin ajuntat els territoris de forma tant egoista i pensant solament en el seu bé, però al cap i a la fi, quan el poder està entre les mans, no es sol pensar en els demés.

França, maig 1968: Aquesta revolució va ser protagonitzada principalment per estudiants, que es reivindicaven en contra del sistema educatiu d’aquells moments i la desigualtat que hi havia entre homes i dones. Amb aquests estudiants també se’ls hi van unir altres ciutadans com ara obrers. Això va donar lloc a un moviment feminista. Des del meu punt de vista, gràcies a aquest moviment és van poder millorar algunes desigualtats. És un clar exemple del que poden aconseguir els ciutadans si decideixen unir-se i lluitar contra els caps per tal d’aconseguir el que volen.

Doncs això és tot, aquí us deixo la meva pàgina web per si us interessa passar-vos i mirar-la: https://andreacarstea12.wixsite.com/laglobalitzacio

Dit això, us volia comentar que m’acomiado d’aquest blog i que aquesta serà l’última entrada d’aquest curs. Espero que passeu un estiu magnífic. Fins a la pròxima!

Estats Units VS Corea del Nord: Tornem a la Guerra Freda?

Benvinguts/des un altre cop al meu blog. El tema que discutirem avui, és el conflicte entre els Estats Units i Corea del Nord. Un conflicte que té el món en alerta ja que podria desencadenar una guerra nuclear i canviar completament la humanitat. 

La situació actual entre aquests dos països, recorda amb certs punts a la Guerra Freda. Primer que tot, estan presents els dos grans líders de cada banda: Donald Trump, des d'Estats Units, i Kim Jong-un des de Corea del Nort. 

Per l'altra part, hi ha la gran tensió entre els dos blocs: les constants demostracions de força, els missatges i les amenaces que deixen a la resta del món en constant por i preocupació. També hi ha un enfrontament sense intervencions militars: una característica molt típica de la Guerra Freda.

I per últim, al igual que durant la Guerra Freda, cada bàndol té els seus aliats. En el cas dels Estats Units, són Corea del Sud i Japó, mentre que en el cas de Corea del Nord, simplement Xina.

El món no havia estat en tant perill d'una guerra nuclear des de la Crisi dels Míssils de Cuba. La única diferència entre els dos, es que el conflicte actual està durant molt més.

En conclusió, estem en un període d'alerta que podria acabar en una guerra nuclear molt perillosa per a la humanitat si un dels bàndols decideix atacar. Desgraciadament, sol ens queda esperar i desitjar que cap dels dos països faci una passa endavant cap a aquesta guerra. 

Això es tot per avui, fins a la pròxima!!

La veritat sobre la Resistència francesa: ni tan massiva ni tan francesa?

Benvinguts un altre cop al meu blog! Avui us parlaré sobre la veritat de la Resistència francesa.

Segur que tots n'heu sentit parlar algun cop, ja que la Resistència francesa és molt coneguda degut al seu treball heroic durant la II Guerra Mundial, i per com va lluitar contra els nazis per alliberar a França del nazisme.

Sempre s'ha pintat la Resistència francesa com la millor i la única, però realment sol era francesa o hi van haver altres membres que van intervenir? Estan explicant solament una part de la història?

Robert Gildea, professor d'història, explica al seu llibre "Combatientes en la sombra", que els francesos no van ser els únics que van formar part de la Resistència i van lluitar per alliberar a França. Sinó que també hi van haver republicans espanyols que fugien del franquisme i tenien l'esperança de que si alliberaven Europa del nazisme, també podrien eliminar el franquisme d'Espanya; jueus de Polònia i Romania; comunistes, gràcies als quals París va ser alliberat; i també  dones, que tot i haver tingut un paper molt important, aquest no va ser reconegut fins més tard.

Per tant, aquesta Resistència resulta no ser tant francesa. Però això no significa pas que els francesos no van lluitar pel seu país, simplement que no van ser el únics que ho van fer.

En la meva opinió, s'hauria de donar més mèrit i reconeixement a l'altra gent que també va ajudar, com ara les dones, que van ser molt infravalorades tot i haver fet una feina molt forta. No s'hauria de parlar tant solament dels francesos, sinó de totes les persones que van formar part de la Resistència i van tenir aquest paper tan heroic i important.

I això és tot per avui, ens llegim a la pròxima entrada!

Feixisme

Benvinguts un dia més al meu blog! Avui us porto un altre tema que hem estat treballant a classe: El feixisme. Hem començat per recordar les característiques d'aquesta ideologia, i un cop això, a cada persona li ha tocat un partit feixista de diferents països, sobre el qual havia de buscar informació. En el meu cas, m'ha tocat el Partit Popular Francès.  Passaré a explicar-vos una mica sobre aquest partit feixista i el seu líder:

Era un partit d'extrema dreta amb caràcter socialista, nacionalista, anticomunista, anticapitalista i completament antibolchevic, creat l'any 1936 davant la victòria del Front Popular d'esquerres a les eleccions legislatives de França d'aquell mateix any. El seu líder era Jacques Doriot, ex-membre del Partit Comunista Francès, dissolt un cop creat el PPF. El Partit Popular Francès va ser el primer partit de França en apropar-se més al feixisme i la base social d'aquest partit era la classe obrera. Al principi tenia idees bastant marxistes, però poc a poc es va integrar dins de l'orbita de la filosofia feixista italiana. Era considerat un partit popular, nacional i social. Lluitava contra els conservadors i el gran capital i no volia organitzacions paramilitars. Volia arribar al poder per a fer una revolució nacional, però davant el fracàs de la unió nacional, el PPF es va transformar i va començar a tenir actituds més extremistes. Tenia fins i tot el seu propi salut: "Endavant, Jacques Doriot", amb el braç dret en alt. Apart d'això, també tenia una bandera, un himne, una insígnia i un jurament de fidelitat.

Aquest partit es va dissoldre finalment l'any 1945, el mateix any que el seu líder, Doriot, va morir.

Com podreu observar, es poden veure clarament algunes característiques bàsiques del feixisme. Un cop trobada la informació de cada partit, vam comentar-ho entre tots, i vam dir quines eren les característiques feixistes que aquell partit tenia. Com per exemple:

-Necessita una base social.

-És un estat totalitari, omnipotent, absolut i corporatiu.

-És un partit únic.

-El individu perd la importància.

-Culte a la personalitat i a lo irracional.

-Gust pel ritual.

-Nacionalisme exaltat, agressiu, expansionista, militarista i imperialista.

-Agrupacions paramilitars.

-Autarquia.

-Rebuig d'organismes internacionals.

-Control de l'ensenyament, la cultura i la propaganda.

-Moviments anti.

Fins aquí l'entrada d'avui, ens llegim a la pròxima!!

Crac del 29

Hola un altre cop! Avui us explicaré el treball que hem fet per parelles a la classe d'història per aprofundir en alguns temes del període de la postguerra. 

Primer que tot, ens hem ajuntat de dos en dos i hem triat un tema aleatòriament, en el nostre cas: El Crac del 29. Després d'això, hem buscat informació i hem fet un guió per al vídeo que més tard gravaríem. Hem fet uns dibuixos relacionats amb el període històric que explicaríem, i finalment hem gravat el vídeo.  

I potser us preguntareu, què és el Crac del 29? Bé, doncs, és la gran crisi econòmica que comença als Estats Units després dels Feliços anys 20, per ser més exactes el dia 24 d'octubre del 1929, o més conegut com el "Dijous Negre", que és el dia que la borsa dels EE.UU va caure en picat, i els bancs van tancar, deixant a la pobresa a la majoria de la població. Immediatament van començar uns anys de misèria i carència, coneguts com "la Depressió dels anys 30". Aquesta crisi s'acaba estenent per tot el món.

Si voleu saber-ne més del tema, i amb més detall, aquí us deixo el nostre vídeo: 

Primera Guerra Mundial

Ja torno a estar aquí amb una nova entrada! Avui us comentaré tres activitats relacionades amb la Primera Guerra Mundial, que es el tema que em estat treballant a classe les últimes setmanes.

La primera activitat va ser comentar un còmic de la Primera Guerra Mundial on es veien com s'enfrontaven els països, i explicar el que realment va passar.

La segona activitat que vam  fer es basava en un joc de rol. Aquest joc, per una banda, et feia preguntes sobre la guerra, i tu havies de triar la resposta correcta; i per l'altra, t'havies de posar al lloc del kàiser d'Alemanya i elegir entre una sèrie de fets, per tal de veure si amb tu, hagués esclatat la guerra. Al final del joc, acabaves tenint dos percentatges: El primer, segons el que sabies de la 1GM, i el segon, per veure quines decisions s'assemblaven al kàiser i quina era la probabilitat de guerra, si tu estiguessis al seu lloc. Els meus percentatges van ser els següents: 92% i 11%, respectivament. 

La segona activitat, era mirar una pel·lícula. Cada persona de la classe tenia una pel·lícula relacionada amb la Primera Guerra Mundial, i havia d'analitzar-la i comentar-la davant dels altres. A mi, em va tocar "La Trinchera" (una història basada en les 48h anteriors a la Batalla del Somme, on es veu com viuen els joves britànics a dins de la trinxera).

En aquesta pel·lícula, no es veien les batalles de la guerra de les trinxeres, sinó la vida quotidiana dels soldats, que era igual o fins i tot pitjor que les lluites. Es podia observar les males condicions en les quals vivien, com ara la falta de higiene, la incomoditat, la fam. També es veia el menyspreu dels comandants, el cansament dels soldats, l'avorriment, la por, la incertesa de si acabarien el dia vius, o bé no l'acabarien... Tots aquests aspectes, els quals la gent a vegades oblida al parlar de la guerra, ja que sol es centren en les batalles, quan en veritat, es passava igual de malament fora del camp de batalla.

I fins aquí l’entrada d’avui. Fins a la pròxima!!

Imperialisme

Benvinguts una vegada més al meu blog. Avui us comentaré l'activitat que hem estat fent en les últimes classes d'història.

Com podeu veure en el títol d'aquesta entrada, l'activitat ha estat relacionada amb l'imperialisme. Primer que tot, hem escollit una vinyeta del còmic "Tintín al Congo" i l'hem descrita. Després, hem buscat i repassat que era l'imperialisme, les seves causes i característiques, i un cop fet això, hem localitzat les característiques que apareixien a la nostra vinyeta.

Dit això, passaré a descriure-us la meva vinyeta i a comentar-vos quines característiques de l'imperialisme hi he trobat:

(Pàg 20. vinyeta 5) -En aquesta vinyeta es pot observar com hi ha un ferrocarril bolcat i tot de persones que estan intentant posar-lo bé. Un dels homes, porta al cap un barret blau i esta situat darrere del ferrocarril. A la vora d'aquest, un altre fa pinta d'estar enfadat. A l'altre costat, és a dir, al davant, hi han quatre persones més ajudant a posar el ferrocarril a la via. Un dels nois, va amb roba llarga i descalç; el del seu costat va vestit més elegant: amb un barret, una americana i pantalons curts amb botes. El següent va amb uns pantalons, una camisa i unes sabates del mateix color. Per últim, hi ha una noia amb una samarreta i pantalons curts, calçant unes botes. També es veuen dos persones anant cap al darrere de la màquina; sol se'ls hi veuen les cames.

Finalment, es veuen el Tintín i el Milu enfadats. El Tintín, li està dient amb un home si pensa treballar o no, aquest, amb cara sorprès, li diu que s'embrutarà; va vestit amb una faldilla llarga groga, i porta una corbata i sabates.

Dins d'aquesta vinyeta, he pogut observar varies característiques típiques de l’imperialisme. Com ara el racisme, ja que Tintín mana a un dels homes que estan presents. Es pot apreciar que Tintín es sent més important i superior a les persones d’allà, i sent que té el dret d'enfadar-se si aquestes no fan el que ell diu, com es el cas de l'home que no vol treballar; aquest, fa cara espantat i sorprès pel comportament de Tintín. Ho considero racisme, ja que es l'home blanc qui es creu superior i està donant ordres al negre.

També s’observa l'aculturació, una altra de les característiques principals de l'imperialisme. Tintín i Milu estan imposant la seva cultura i coneixements a la població.

I per últim, les infraestructures, ja que apareix un ferrocarril, una màquina que fins llavors no existia al Congo.

I doncs bé, fins aquí aquesta entrada, ens veiem a la pròxima!

Tornant a la Revolució Industrial

Hola a tots un altre cop! Avui torno a estar aquí amb una nova entrada sobre el següent tema: Les característiques de la Revolució Industrial en l'actualitat. La Revolució Industrial és un esdeveniment que va succeir al s. XVIII i teòricament hauria d'haver acabat ja. Però que està passant actualment als països com ara Turquia?

Doncs bé, com ja se sap, un gran nombre de refugiats siris estan intentant sobreviure de qualsevol manera i a qualsevol lloc que no sigui el seu país. Alguns d'ells han arribat a Turquia, i davant les pèssimes qualitats de vida i la desesperació, han decidit fer el que sigui per tal de poder aconseguir el mínim salari per poder continuar vivint, sense tenir en compte les condicions de treball, la seguretat, o tant sols l'edat que tenen, ja que molts d'ells són nens menors de 16 anys.

Molts tallers de marques britàniques situats a Turquia, s'estan aprofitant d'aquestes persones i han estat utilitzant mà d'obra infantil, i a demés fent-los treballar jornades llargues arribant fins a 12 hores per dia, i tot això amb un salari miserable. Al ser qüestionats perquè permeten que això succeeixi, la seva resposta es que estan fent un favor als refugiats donant-los-hi feina.

Desenes de marques han sigut denunciades per aquest fet, però tant sols dos d'elles han decidit prendre mesures= H&M i NEXT, mentres que totes les altres s'han quedat en silenci o han fet com si no sapiguessin res.

En conclusió, tot el que està passant actualment a Turquia, es una clara imatge del que solia passar en la Revolució Industrial, i és una vergonya que hi hagin persones que encara estant patint i no tenen els drets que és mereixen, i per d'altra banda que grans marques s'en aprofitin i sol pensin en el seu benefici.

Au revoir, Marie

Durant les últimes setmanes, hem estat llegint, treballant i analitzant el conte de "Au revoir, Marie" que explica les aventures que viuen Hugo i Migue, dos adolescents poc interessats en els estudis, al somiar que viatgen en els temps passats, on viuran la vida de l'Antic Règim i també veuran explotar la Revolució Francesa.

La manera en la que nosaltres hem treballat aquest relat, ha sigut primer extraient les caracterísitiques de l'Antic Règim del nostre llibre de text i del que ja sabiem i seguidament fent una lectura col·lectiva de "Au revoir, Marie", i a cada capítol analitzant les característiques que hem posat en comú anteriorment, com ara la gran pobresa i misèria en la que vivien la gent del poble, la pèssima higiene que tenien, lo apartats que estaven els del Primer Estat amb tot el que estava succeint a l'altra gent del país, la gran creença religiosa, etc... 

Penso que aquesta lectura és una bona manera d'entendre i aprendre més sobre l'Antic Règim i les raons de perquè va explotar la Revolució Francesa amb tanta força, i a demés és una forma més divertida i entretinguda de fer-ho. Llegint es troben totes les característiques que he enumerat anteriorment de manera molt fàcil. Opino que aquest relat va perfecte per aprofundir en l'Antic Règim, i el recomanaria als estudiants que estan treballant aquest tema.

Finalment, m’agradaria valorar les paraules de l'Hugo al final de la història. Ell comenta com en el present en el que vivim, no valorem el que realment tenim, i ens queixem per tonteries. També donem més importància a lo nou, a lo digital que no pas a lo que realment importa; i jo opino que té tota la raó. Tindríem que conformar-nos més i ser feliços amb el que tenim, ja que fa uns anys, la gent no es podria ni imaginar tot això.

Presentació

Benvinguts al meu blog, jo em dic Andrea Carstea i sóc una alumna de 1r de Batxillerat de l'institut Ribera del Sió. He creat aquesta pàgina per comentar i analitzar fets històrics, i juntament, aprendre nous conceptes. Si us agrada la història, o us interessen certs temes d'aquesta assignatura, us invitaria a llegir el blog i potser sortireu d'aquí sabent algo més del que ja sabieu.