Hola a tots! Benvinguts un
altre cop al meu blog. L’entrada d’avui
ens situarà al bienni reformista de la Segona República Espanyola. Més
concretament, parlarem sobre la reforma agrària que es va dur a terme durant
aquest període.
L’activitat agrària
espanyola sempre havia estat molt més endarrerida en comparació als altres països
europeus i mundials. En el període de la república, era característic l’endarreriment
industrial al camp, la poca productivitat i sobretot, la fam de terres, és a
dir, pagesos que explotaven les terres dels
grans propietaris, i de les quals gairebé no n’extreien benefici.
Durant el bienni reformista,
es va intentar solucionar la qüestió agrària mitjançant una reforma al camp. Es
va aplicar la Llei de Reforma Agrària, la qual consistia en la creació d’una
classe mitjana rural que treballés les seves pròpies terres i que impulsés la
sortida de l’endarreriment industrial. Per tant, tenia com a objectiu acabar
amb dos dels grans problemes agraris: la fam de terres i l’endarreriment.
Aquesta llei expropiava
sense indemnització una part de les terres de la noblesa, mentre que aquelles
que estaven arrendades, conreades deficientment o no estaven sent regades, s’expropiaven
indemnitzant els propietaris. En l’últim cas, l’Institut de la Reforma Agrària
era el que s’ocupava de la indemnització dels propietaris expropiats, ja que
disposava d’un pressupost anual. Com era d’esperar, aquest pressupost no va
durar molt temps, i la reforma tant esperada es va convertir en una decepció
per als pagesos, que tenien grans expectatives de millora.
Per d’altra banda, els
propietaris agrícoles es van oposar a la reforma. Així doncs, aquesta no va
sortir de la manera esperada.
Des del meu punt de vista, serien
necessàries moltes reformes per poder millorar la situació agrària, ja que els
problemes del camp havien estat presents i arrossegats durant gairebé tota la
història. Per tant, primer caldria invertir en tecnologia i nova maquinaria per
millorar l’escassa productivitat. Un cop fet, s’hauria de tractar el problema
de la fam de terres, el qual seria molt difícil de solucionar ja que tindria l’oposició
dels propietaris agrícoles. En conclusió, la reforma agrària duta a terme
durant el bienni reformista s’hauria d’haver preparat més per poder satisfer
les necessitats dels dos bàndols, pagesos i propietaris.
Bé doncs, això és tot per
avui. Us espero a la pròxima entrada. Fins una altra!
