La reforma agrària del Bienni Reformista

Hola a tots! Benvinguts un altre cop al meu blog.  L’entrada d’avui ens situarà al bienni reformista de la Segona República Espanyola. Més concretament, parlarem sobre la reforma agrària que es va dur a terme durant aquest període.

L’activitat agrària espanyola sempre havia estat molt més endarrerida en comparació als altres països europeus i mundials. En el període de la república, era característic l’endarreriment industrial al camp, la poca productivitat i sobretot, la fam de terres, és a dir, pagesos que explotaven  les terres dels grans propietaris, i de les quals gairebé no n’extreien benefici.

Durant el bienni reformista, es va intentar solucionar la qüestió agrària mitjançant una reforma al camp. Es va aplicar la Llei de Reforma Agrària, la qual consistia en la creació d’una classe mitjana rural que treballés les seves pròpies terres i que impulsés la sortida de l’endarreriment industrial. Per tant, tenia com a objectiu acabar amb dos dels grans problemes agraris: la fam de terres i l’endarreriment.

Aquesta llei expropiava sense indemnització una part de les terres de la noblesa, mentre que aquelles que estaven arrendades, conreades deficientment o no estaven sent regades, s’expropiaven indemnitzant els propietaris. En l’últim cas, l’Institut de la Reforma Agrària era el que s’ocupava de la indemnització dels propietaris expropiats, ja que disposava d’un pressupost anual. Com era d’esperar, aquest pressupost no va durar molt temps, i la reforma tant esperada es va convertir en una decepció per als pagesos, que tenien grans expectatives de millora.

Per d’altra banda, els propietaris agrícoles es van oposar a la reforma. Així doncs, aquesta no va sortir de la manera esperada.

Des del meu punt de vista, serien necessàries moltes reformes per poder millorar la situació agrària, ja que els problemes del camp havien estat presents i arrossegats durant gairebé tota la història. Per tant, primer caldria invertir en tecnologia i nova maquinaria per millorar l’escassa productivitat. Un cop fet, s’hauria de tractar el problema de la fam de terres, el qual seria molt difícil de solucionar ja que tindria l’oposició dels propietaris agrícoles. En conclusió, la reforma agrària duta a terme durant el bienni reformista s’hauria d’haver preparat més per poder satisfer les necessitats dels dos bàndols, pagesos i propietaris.

Bé doncs, això és tot per avui. Us espero a la pròxima entrada. Fins una altra!