La dinastia borbònica d'Espanya

Benvinguts un altre cop al meu blog! En aquesta entrada us comentaré el que hem estat fent a les classes de història des que va iniciar el curs.

Doncs bé, durant aquestes setmanes hem estat estudiant uns quants temes. Vam començar amb la Guerra de Successió, seguidament vam tractar la Gran Guerra, l’ocupació napoleònica i la Guerra del Francès amb tot el que va comportar. També vam donar el problema de successió de Ferran VII, que va portar a l’enfrontament entre isabelins i carlins, en la guerra carlina. Després d’això vam veure la regència de Maria Cristina i la constant disputa entre liberals moderats i progressistes, que va provocar un parell de problemes que van desembocar en l’abdicació de Isabel II, llavors reina, i el pronunciament de Prim. Dins d’aquest tema, vam observar com fracassava tant la monarquia d’Amadeu de Savoia com la Primera República Espanyola a causa de diversos conflictes i enfrontaments. Finalment, vam acabar amb la creació de les classes socials i el moviment obrer.

De tots aquests temes el que més m’ha agradat ha sigut el de la guerra carlina que va ser deguda al problema de successió de Ferran VII i la decisió d’aquest de guardar el tron a Isabel II, mitjançant la Pragmàtica Sanció. L’he trobat interessant ja que Ferran VII era un rei absolutista, mentre que Isabel II no va seguir les seves pautes i es va posar de part dels liberals, principalment per buscar suport ja que els absolutistes (carlins) recolzaven a Carles Isidre com a rei. Entre els dos grups de liberals, es va decantar més pels moderats, fet que va desencadenar després una altra disputa entre aquests i els progressistes, això va portar al cap d’un temps a l’enderrocament de la reina Isabel II i la dinastia borbònica.

En conclusió, els anys posteriors a la mort de Ferran VII van ser una constant confrontació entre carlins i isabelins, progressistes i liberals.

Tot dit, ens veiem a la pròxima entrada on us comentaré noves activitats realitzades i nous conceptes. Fins una altra!