La dinastia borbònica d'Espanya

Benvinguts un altre cop al meu blog! En aquesta entrada us comentaré el que hem estat fent a les classes de història des que va iniciar el curs.

Doncs bé, durant aquestes setmanes hem estat estudiant uns quants temes. Vam començar amb la Guerra de Successió, seguidament vam tractar la Gran Guerra, l’ocupació napoleònica i la Guerra del Francès amb tot el que va comportar. També vam donar el problema de successió de Ferran VII, que va portar a l’enfrontament entre isabelins i carlins, en la guerra carlina. Després d’això vam veure la regència de Maria Cristina i la constant disputa entre liberals moderats i progressistes, que va provocar un parell de problemes que van desembocar en l’abdicació de Isabel II, llavors reina, i el pronunciament de Prim. Dins d’aquest tema, vam observar com fracassava tant la monarquia d’Amadeu de Savoia com la Primera República Espanyola a causa de diversos conflictes i enfrontaments. Finalment, vam acabar amb la creació de les classes socials i el moviment obrer.

De tots aquests temes el que més m’ha agradat ha sigut el de la guerra carlina que va ser deguda al problema de successió de Ferran VII i la decisió d’aquest de guardar el tron a Isabel II, mitjançant la Pragmàtica Sanció. L’he trobat interessant ja que Ferran VII era un rei absolutista, mentre que Isabel II no va seguir les seves pautes i es va posar de part dels liberals, principalment per buscar suport ja que els absolutistes (carlins) recolzaven a Carles Isidre com a rei. Entre els dos grups de liberals, es va decantar més pels moderats, fet que va desencadenar després una altra disputa entre aquests i els progressistes, això va portar al cap d’un temps a l’enderrocament de la reina Isabel II i la dinastia borbònica.

En conclusió, els anys posteriors a la mort de Ferran VII van ser una constant confrontació entre carlins i isabelins, progressistes i liberals.

Tot dit, ens veiem a la pròxima entrada on us comentaré noves activitats realitzades i nous conceptes. Fins una altra!

Retorn

Hola a tots una altra vegada. Benvinguts de nou al meu blog. Quant de temps sense publicar cap entrada!

Doncs bé, l'estiu ja s'ha acabat i això significa retornar als estudis. Aquest any cursaré 2n de Batxillerat al mateix institut, i per tant reprendré aquest blog, però amb un petit canvi; l'enfocaré més en la història d'Espanya i Catalunya, ja que és el que estudiarem i donarem a classe. 

Dit això, espero que les publicacions d'aquest any us ajudin i/o us despertin curiositat per la història. 

Ens veiem a la pròxima entrada, que segurament serà d'aquí poc! Fins aviat!

L'ÚLTIMA ENTRADA?

Benvinguts un dia més al meu blog. L’entrada d’avui serà una mica diferent a les demés, ja que no solament comentaré un tema, sinó varis. Els últims dies a classe hem estat buscant informació sobre diferents conceptes i moviments, seguidament hem creat una pàgina web on hi hem penjat tota la informació trobada. Passaré a explicar-vos una mica sobre tots els aspectes tractats.

El tercer món i el Neocolonialisme (Demografia): Als països del Tercer Món hi ha una alta taxa de natalitat, això crec que en part és degut a la falta de mètodes anticonceptius. Com a conseqüència d’aquesta alta taxa de natalitat, els països cauen en més pobresa ja que no hi ha suficients recursos per a tots. Paral·lelament, també hi ha una elevada taxa de mortalitat degut a la fam i a les pandèmies, fet que fa que es contraresti una mica el gran creixement de població. Segons la meva opinió, si no hi hagués aquesta alta taxa de mortalitat, hi hauria molta més sobre població.

El mon islàmic (El conflicte araboisraelià): A Palestina, tradicionalment hi vivien musulmans, però desprès de la 2GM hi van arribar molts jueus, fet que no va agradar als residents. Per no entrar en conflicte, es va partir Palestina i es va crear l’Estat d’Israel, on hi residien els jueus. Els àrabs no hi van estar d’acord i no van reconèixer aquest estat, això va provocar molts conflictes, dels quals va sortir guanyant l’Estat d’Israel en la majoria, i va fer que Palestina perdés més territori amb cada conflicte. Avui en dia, aquests dos territoris encara estan en guerra i penso que estaran així durant un llarg període més, ja que cap banda sembla voler-se rendir.

La globalització (Cultural): Aquest fenomen provoca una connexió entre tots els països. Això fa que hi hagi un contacte constant que dona lloc a la barreja de cultures. Per tant, els països adapten trets i costums d’altres cultures diferents. Per una part això  pot ser bo, ja que acabes sent més ric en cultures de tot el món, però també fa que es perdin les cultures pròpies.

L’apartheid (L’educació): Com en tots els altres àmbits, en l’educació els negres també estaven tractats amb inferioritat. D’entrada, ja no els preparaven per a accedir a la universitat i els seus estudis es basaven en aprendre les feines necessàries que havien de fer, la majoria com a esclaus. A demés, les universitats estaven reservades solament pels blancs. Des del meu punt de vista, aquesta diferència d’estudis va empitjorar encara més la diferència entre blancs i negres.

La immigració (Causes): Les causes per les quals una persona emigra són varies. Entre elles es troben les econòmiques: si una persona està malament econòmicament al seu país, anirà amb un altre a buscar millor feina. Les polítiques: si en un país hi ha un conflicte, la gent marxarà amb un altre per poder sobreviure. I finalment, culturals: si les costums o tradicions d’un país afecten negativament als seus ciutadans, aquests aniran a buscar una vida millor fora d’aquell territori. Crec que la immigració no sempre és una cosa dolenta, ja que totes les persones tenen el dret a una vida digna, i si aquesta no se’ls hi dona al país natal, poden anar a un altre a buscar-la.

De l’URSS a la Federació Russa (Reformes de Gorbatxov): Gorbatxov va dur a terme dues polítiques: La Perestroika i la Glasnost. Jo penso que gràcies a aquestes dues polítiques, l’URSS va sortir de la misèria i si no hagués sigut per Gorbatxov, la Federació Russa no s’hagués creat mai, perquè ell va donar-hi l’impuls.

Les nacions unides (La història): Es va posar en marxa el dia 24 d’octubre de 1945, però ja va estar planificada anteriorment. L’any 1942, els representats de 26 nacions van aprovar la Declaració de les Nacions Unides, que implicava continuar lluitant contra les potències de l’eix fins al final. Mesos més tard es va redactar i signar la carta de les Nacions Unides, constituïda per 50 països i més tard 51, els quals van ser els fundadors d’aquesta organització. Tot i que gràcies amb aquesta organització hi ha més pau i igualtat al món, encara queda molt per a complir-ho del tot.  

El socialisme xinés (Partit comunista de Mao Zedong): Al 1954, Mao Zedong va començar a ser president del partit comunista. Un cop al poder, va realitzar un parell de reformes. Gràcies a les reformes realitzades per Mao, Xina va créixer i va millorar les seves relacions amb l’exterior.

L’Àfrica negra (Colonització i descolonització): No és res nou saber que l’Àfrica va  ser repartida entre les grans potències europees com un pastís i això va provocar després grans conflictes, ja que tribus que estaven enfrontades des de sempre van haver de conviure juntes. Considero que les grans potències podien estalviar-se problemes tant greus si no haguessin ajuntat els territoris de forma tant egoista i pensant solament en el seu bé, però al cap i a la fi, quan el poder està entre les mans, no es sol pensar en els demés.

França, maig 1968: Aquesta revolució va ser protagonitzada principalment per estudiants, que es reivindicaven en contra del sistema educatiu d’aquells moments i la desigualtat que hi havia entre homes i dones. Amb aquests estudiants també se’ls hi van unir altres ciutadans com ara obrers. Això va donar lloc a un moviment feminista. Des del meu punt de vista, gràcies a aquest moviment és van poder millorar algunes desigualtats. És un clar exemple del que poden aconseguir els ciutadans si decideixen unir-se i lluitar contra els caps per tal d’aconseguir el que volen.

Doncs això és tot, aquí us deixo la meva pàgina web per si us interessa passar-vos i mirar-la: https://andreacarstea12.wixsite.com/laglobalitzacio

Dit això, us volia comentar que m’acomiado d’aquest blog i que aquesta serà l’última entrada d’aquest curs. Espero que passeu un estiu magnífic. Fins a la pròxima!

Estats Units VS Corea del Nord: Tornem a la Guerra Freda?

Benvinguts/des un altre cop al meu blog. El tema que discutirem avui, és el conflicte entre els Estats Units i Corea del Nord. Un conflicte que té el món en alerta ja que podria desencadenar una guerra nuclear i canviar completament la humanitat. 

La situació actual entre aquests dos països, recorda amb certs punts a la Guerra Freda. Primer que tot, estan presents els dos grans líders de cada banda: Donald Trump, des d'Estats Units, i Kim Jong-un des de Corea del Nort. 

Per l'altra part, hi ha la gran tensió entre els dos blocs: les constants demostracions de força, els missatges i les amenaces que deixen a la resta del món en constant por i preocupació. També hi ha un enfrontament sense intervencions militars: una característica molt típica de la Guerra Freda.

I per últim, al igual que durant la Guerra Freda, cada bàndol té els seus aliats. En el cas dels Estats Units, són Corea del Sud i Japó, mentre que en el cas de Corea del Nord, simplement Xina.

El món no havia estat en tant perill d'una guerra nuclear des de la Crisi dels Míssils de Cuba. La única diferència entre els dos, es que el conflicte actual està durant molt més.

En conclusió, estem en un període d'alerta que podria acabar en una guerra nuclear molt perillosa per a la humanitat si un dels bàndols decideix atacar. Desgraciadament, sol ens queda esperar i desitjar que cap dels dos països faci una passa endavant cap a aquesta guerra. 

Això es tot per avui, fins a la pròxima!!

La veritat sobre la Resistència francesa: ni tan massiva ni tan francesa?

Benvinguts un altre cop al meu blog! Avui us parlaré sobre la veritat de la Resistència francesa.

Segur que tots n'heu sentit parlar algun cop, ja que la Resistència francesa és molt coneguda degut al seu treball heroic durant la II Guerra Mundial, i per com va lluitar contra els nazis per alliberar a França del nazisme.

Sempre s'ha pintat la Resistència francesa com la millor i la única, però realment sol era francesa o hi van haver altres membres que van intervenir? Estan explicant solament una part de la història?

Robert Gildea, professor d'història, explica al seu llibre "Combatientes en la sombra", que els francesos no van ser els únics que van formar part de la Resistència i van lluitar per alliberar a França. Sinó que també hi van haver republicans espanyols que fugien del franquisme i tenien l'esperança de que si alliberaven Europa del nazisme, també podrien eliminar el franquisme d'Espanya; jueus de Polònia i Romania; comunistes, gràcies als quals París va ser alliberat; i també  dones, que tot i haver tingut un paper molt important, aquest no va ser reconegut fins més tard.

Per tant, aquesta Resistència resulta no ser tant francesa. Però això no significa pas que els francesos no van lluitar pel seu país, simplement que no van ser el únics que ho van fer.

En la meva opinió, s'hauria de donar més mèrit i reconeixement a l'altra gent que també va ajudar, com ara les dones, que van ser molt infravalorades tot i haver fet una feina molt forta. No s'hauria de parlar tant solament dels francesos, sinó de totes les persones que van formar part de la Resistència i van tenir aquest paper tan heroic i important.

I això és tot per avui, ens llegim a la pròxima entrada!

Feixisme

Benvinguts un dia més al meu blog! Avui us porto un altre tema que hem estat treballant a classe: El feixisme. Hem començat per recordar les característiques d'aquesta ideologia, i un cop això, a cada persona li ha tocat un partit feixista de diferents països, sobre el qual havia de buscar informació. En el meu cas, m'ha tocat el Partit Popular Francès.  Passaré a explicar-vos una mica sobre aquest partit feixista i el seu líder:

Era un partit d'extrema dreta amb caràcter socialista, nacionalista, anticomunista, anticapitalista i completament antibolchevic, creat l'any 1936 davant la victòria del Front Popular d'esquerres a les eleccions legislatives de França d'aquell mateix any. El seu líder era Jacques Doriot, ex-membre del Partit Comunista Francès, dissolt un cop creat el PPF. El Partit Popular Francès va ser el primer partit de França en apropar-se més al feixisme i la base social d'aquest partit era la classe obrera. Al principi tenia idees bastant marxistes, però poc a poc es va integrar dins de l'orbita de la filosofia feixista italiana. Era considerat un partit popular, nacional i social. Lluitava contra els conservadors i el gran capital i no volia organitzacions paramilitars. Volia arribar al poder per a fer una revolució nacional, però davant el fracàs de la unió nacional, el PPF es va transformar i va començar a tenir actituds més extremistes. Tenia fins i tot el seu propi salut: "Endavant, Jacques Doriot", amb el braç dret en alt. Apart d'això, també tenia una bandera, un himne, una insígnia i un jurament de fidelitat.

Aquest partit es va dissoldre finalment l'any 1945, el mateix any que el seu líder, Doriot, va morir.

Com podreu observar, es poden veure clarament algunes característiques bàsiques del feixisme. Un cop trobada la informació de cada partit, vam comentar-ho entre tots, i vam dir quines eren les característiques feixistes que aquell partit tenia. Com per exemple:

-Necessita una base social.

-És un estat totalitari, omnipotent, absolut i corporatiu.

-És un partit únic.

-El individu perd la importància.

-Culte a la personalitat i a lo irracional.

-Gust pel ritual.

-Nacionalisme exaltat, agressiu, expansionista, militarista i imperialista.

-Agrupacions paramilitars.

-Autarquia.

-Rebuig d'organismes internacionals.

-Control de l'ensenyament, la cultura i la propaganda.

-Moviments anti.

Fins aquí l'entrada d'avui, ens llegim a la pròxima!!

Crac del 29

Hola un altre cop! Avui us explicaré el treball que hem fet per parelles a la classe d'història per aprofundir en alguns temes del període de la postguerra. 

Primer que tot, ens hem ajuntat de dos en dos i hem triat un tema aleatòriament, en el nostre cas: El Crac del 29. Després d'això, hem buscat informació i hem fet un guió per al vídeo que més tard gravaríem. Hem fet uns dibuixos relacionats amb el període històric que explicaríem, i finalment hem gravat el vídeo.  

I potser us preguntareu, què és el Crac del 29? Bé, doncs, és la gran crisi econòmica que comença als Estats Units després dels Feliços anys 20, per ser més exactes el dia 24 d'octubre del 1929, o més conegut com el "Dijous Negre", que és el dia que la borsa dels EE.UU va caure en picat, i els bancs van tancar, deixant a la pobresa a la majoria de la població. Immediatament van començar uns anys de misèria i carència, coneguts com "la Depressió dels anys 30". Aquesta crisi s'acaba estenent per tot el món.

Si voleu saber-ne més del tema, i amb més detall, aquí us deixo el nostre vídeo: 

Primera Guerra Mundial

Ja torno a estar aquí amb una nova entrada! Avui us comentaré tres activitats relacionades amb la Primera Guerra Mundial, que es el tema que em estat treballant a classe les últimes setmanes.

La primera activitat va ser comentar un còmic de la Primera Guerra Mundial on es veien com s'enfrontaven els països, i explicar el que realment va passar.

La segona activitat que vam  fer es basava en un joc de rol. Aquest joc, per una banda, et feia preguntes sobre la guerra, i tu havies de triar la resposta correcta; i per l'altra, t'havies de posar al lloc del kàiser d'Alemanya i elegir entre una sèrie de fets, per tal de veure si amb tu, hagués esclatat la guerra. Al final del joc, acabaves tenint dos percentatges: El primer, segons el que sabies de la 1GM, i el segon, per veure quines decisions s'assemblaven al kàiser i quina era la probabilitat de guerra, si tu estiguessis al seu lloc. Els meus percentatges van ser els següents: 92% i 11%, respectivament. 

La segona activitat, era mirar una pel·lícula. Cada persona de la classe tenia una pel·lícula relacionada amb la Primera Guerra Mundial, i havia d'analitzar-la i comentar-la davant dels altres. A mi, em va tocar "La Trinchera" (una història basada en les 48h anteriors a la Batalla del Somme, on es veu com viuen els joves britànics a dins de la trinxera).

En aquesta pel·lícula, no es veien les batalles de la guerra de les trinxeres, sinó la vida quotidiana dels soldats, que era igual o fins i tot pitjor que les lluites. Es podia observar les males condicions en les quals vivien, com ara la falta de higiene, la incomoditat, la fam. També es veia el menyspreu dels comandants, el cansament dels soldats, l'avorriment, la por, la incertesa de si acabarien el dia vius, o bé no l'acabarien... Tots aquests aspectes, els quals la gent a vegades oblida al parlar de la guerra, ja que sol es centren en les batalles, quan en veritat, es passava igual de malament fora del camp de batalla.

I fins aquí l’entrada d’avui. Fins a la pròxima!!