Durant les últimes setmanes, hem estat
llegint, treballant i analitzant el conte de "Au revoir, Marie" que
explica les aventures que viuen Hugo i Migue, dos adolescents poc interessats
en els estudis, al somiar que viatgen en els temps passats, on viuran la vida
de l'Antic Règim i també veuran explotar la Revolució Francesa.
La manera en la que nosaltres hem treballat aquest relat, ha sigut primer extraient les caracterísitiques de l'Antic Règim del nostre llibre de text i del que ja sabiem i seguidament fent una
lectura col·lectiva de "Au revoir, Marie", i a cada capítol analitzant les característiques que hem posat en comú anteriorment, com ara la gran pobresa i misèria en la que vivien la gent del
poble, la pèssima higiene que tenien, lo apartats que estaven els del Primer
Estat amb tot el que estava succeint a l'altra gent del país, la gran creença
religiosa, etc...
Penso que aquesta lectura és una bona manera d'entendre i aprendre més
sobre l'Antic Règim i les raons de perquè va explotar la Revolució Francesa amb
tanta força, i a demés és una forma més divertida i entretinguda de fer-ho.
Llegint es troben totes les característiques que he enumerat anteriorment de
manera molt fàcil. Opino que aquest relat va perfecte per aprofundir en l'Antic
Règim, i el recomanaria als estudiants que estan treballant aquest tema.
Finalment, m’agradaria valorar les paraules de l'Hugo al final de la història.
Ell comenta com en el present en el que vivim, no valorem el que realment
tenim, i ens queixem per tonteries. També donem més importància a lo nou, a lo digital
que no pas a lo que realment importa; i jo opino que té tota la raó. Tindríem
que conformar-nos més i ser feliços amb el que tenim, ja que fa uns anys, la
gent no es podria ni imaginar tot això.
