El paper de la dona durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola

Benvinguts un dia més al meu blog. Avui, per celebrar que fa uns dies va ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora, us porto una entrada relacionada amb aquest tema. Faré una valoració sobre el paper que va tenir la dona durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola.

Primer començaré valorant la situació prèvia de la dona. El seu paper i la seva importància en la societat espanyola mai havien estat considerats. La dona depenia del seu marit ja que ella no tenia un treball remunerat i per tant no podia ser autosuficient econòmicament; també era la que s’ocupava dels fills i a demés feia les feines de la casa.

L’arribada de la Segona República va suposar un gran pas per a les dones espanyoles. Amb el bienni reformista es van aconseguir un nombre de reformes molt favorables. Algunes de les quals van ser el dret a divorci, la implantació del matrimoni civil, la prohibició de fer constar al registre civil el caràcter de fill natural dels qui naixien fora del matrimoni, entre d’altres. A demés, les dones van sortir de casa i van començar a accedir als llocs oficials,  van tenir gran importància sobretot en l’àmbit educatiu. Malgrat això, continuaven estant excloses  en alguns àmbits com ara la política. 

També és va plantejar el sufragi femení, el qual va tenir molta oposició al principi però finalment va ser acceptat. Així doncs, les dones van votar per primer cop a les eleccions del 1933. Des del meu punt de vista, l’aprovació del vot femení va ser un gran avanç en el feminisme, ja que va igualar en un cert grau els drets de les dones i els homes, tot i encara estar molt per sota d’aquests.

Malgrat totes les reformes dutes a terme durant el període d’esquerres, moltes d’elles van ser eliminades durant el següent bienni, el conservador. En són un exemple el dret al divorci i al matrimoni civil. Tot i això, el vot femení va continuar present.

En conclusió, les dones van tenir un paper molt rellevant durant la Segona República, ja que van aconseguir sortir al carrer, poder votar i treballar fora de la llar.

Seguidament, va esclatar la Guerra Civil espanyola, en la qual les dones també van tenir molta importància. Per primer cop, moltes dones van anar al front a lluitar, mentre que algunes es van quedar oferint serveis de medicina i d’altres van substituir l’absència dels homes en les feines, ocupant-se elles d’aquestes.

Hi va haver una gran diferència entre les dones republicanes i les del bàndol nacional. Les primeres, conegudes també com milicianes, van lluitar al front juntament amb els homes. Aquest fet, des del meu punt de vista va suposar un gran canvi en l’opinió social, ja que la gent no estava acostumada a veure les dones en batalla. També es van crear organitzacions de dones com ara Agrupación de Mujeres Antifascistas o Mujeres Libres. Al cap d’un temps, però, el paper de la dona va tornar a ser infravalorat ja que no se les veia capaces de poder ajudar molt en les batalles.

Al bàndol contrari, les coses no van anar tant bé per a les dones, a causa que no van tenir l’oportunitat d’anar a lluitar, sinó que es van veure obligades a quedar-se fent feines de la llar i de cura de soldats.

En definitiva, durant aquests dos períodes, la dona va aconseguir armar-se i sortir del que es creia la seva naturalesa; va obtenir així grans canvis que tindrien una importància elevada per al futur d’aquesta part de la població.

I dit això, aquí s’acaba l’entrada d’avui. Us espero a la pròxima entrada!!