La veritat sobre la Resistència francesa: ni tan massiva ni tan francesa?

Benvinguts un altre cop al meu blog! Avui us parlaré sobre la veritat de la Resistència francesa.

Segur que tots n'heu sentit parlar algun cop, ja que la Resistència francesa és molt coneguda degut al seu treball heroic durant la II Guerra Mundial, i per com va lluitar contra els nazis per alliberar a França del nazisme.

Sempre s'ha pintat la Resistència francesa com la millor i la única, però realment sol era francesa o hi van haver altres membres que van intervenir? Estan explicant solament una part de la història?

Robert Gildea, professor d'història, explica al seu llibre "Combatientes en la sombra", que els francesos no van ser els únics que van formar part de la Resistència i van lluitar per alliberar a França. Sinó que també hi van haver republicans espanyols que fugien del franquisme i tenien l'esperança de que si alliberaven Europa del nazisme, també podrien eliminar el franquisme d'Espanya; jueus de Polònia i Romania; comunistes, gràcies als quals París va ser alliberat; i també  dones, que tot i haver tingut un paper molt important, aquest no va ser reconegut fins més tard.

Per tant, aquesta Resistència resulta no ser tant francesa. Però això no significa pas que els francesos no van lluitar pel seu país, simplement que no van ser el únics que ho van fer.

En la meva opinió, s'hauria de donar més mèrit i reconeixement a l'altra gent que també va ajudar, com ara les dones, que van ser molt infravalorades tot i haver fet una feina molt forta. No s'hauria de parlar tant solament dels francesos, sinó de totes les persones que van formar part de la Resistència i van tenir aquest paper tan heroic i important.

I això és tot per avui, ens llegim a la pròxima entrada!

Feixisme

Benvinguts un dia més al meu blog! Avui us porto un altre tema que hem estat treballant a classe: El feixisme. Hem començat per recordar les característiques d'aquesta ideologia, i un cop això, a cada persona li ha tocat un partit feixista de diferents països, sobre el qual havia de buscar informació. En el meu cas, m'ha tocat el Partit Popular Francès.  Passaré a explicar-vos una mica sobre aquest partit feixista i el seu líder:

Era un partit d'extrema dreta amb caràcter socialista, nacionalista, anticomunista, anticapitalista i completament antibolchevic, creat l'any 1936 davant la victòria del Front Popular d'esquerres a les eleccions legislatives de França d'aquell mateix any. El seu líder era Jacques Doriot, ex-membre del Partit Comunista Francès, dissolt un cop creat el PPF. El Partit Popular Francès va ser el primer partit de França en apropar-se més al feixisme i la base social d'aquest partit era la classe obrera. Al principi tenia idees bastant marxistes, però poc a poc es va integrar dins de l'orbita de la filosofia feixista italiana. Era considerat un partit popular, nacional i social. Lluitava contra els conservadors i el gran capital i no volia organitzacions paramilitars. Volia arribar al poder per a fer una revolució nacional, però davant el fracàs de la unió nacional, el PPF es va transformar i va començar a tenir actituds més extremistes. Tenia fins i tot el seu propi salut: "Endavant, Jacques Doriot", amb el braç dret en alt. Apart d'això, també tenia una bandera, un himne, una insígnia i un jurament de fidelitat.

Aquest partit es va dissoldre finalment l'any 1945, el mateix any que el seu líder, Doriot, va morir.

Com podreu observar, es poden veure clarament algunes característiques bàsiques del feixisme. Un cop trobada la informació de cada partit, vam comentar-ho entre tots, i vam dir quines eren les característiques feixistes que aquell partit tenia. Com per exemple:

-Necessita una base social.

-És un estat totalitari, omnipotent, absolut i corporatiu.

-És un partit únic.

-El individu perd la importància.

-Culte a la personalitat i a lo irracional.

-Gust pel ritual.

-Nacionalisme exaltat, agressiu, expansionista, militarista i imperialista.

-Agrupacions paramilitars.

-Autarquia.

-Rebuig d'organismes internacionals.

-Control de l'ensenyament, la cultura i la propaganda.

-Moviments anti.

Fins aquí l'entrada d'avui, ens llegim a la pròxima!!

Crac del 29

Hola un altre cop! Avui us explicaré el treball que hem fet per parelles a la classe d'història per aprofundir en alguns temes del període de la postguerra. 

Primer que tot, ens hem ajuntat de dos en dos i hem triat un tema aleatòriament, en el nostre cas: El Crac del 29. Després d'això, hem buscat informació i hem fet un guió per al vídeo que més tard gravaríem. Hem fet uns dibuixos relacionats amb el període històric que explicaríem, i finalment hem gravat el vídeo.  

I potser us preguntareu, què és el Crac del 29? Bé, doncs, és la gran crisi econòmica que comença als Estats Units després dels Feliços anys 20, per ser més exactes el dia 24 d'octubre del 1929, o més conegut com el "Dijous Negre", que és el dia que la borsa dels EE.UU va caure en picat, i els bancs van tancar, deixant a la pobresa a la majoria de la població. Immediatament van començar uns anys de misèria i carència, coneguts com "la Depressió dels anys 30". Aquesta crisi s'acaba estenent per tot el món.

Si voleu saber-ne més del tema, i amb més detall, aquí us deixo el nostre vídeo: 

Primera Guerra Mundial

Ja torno a estar aquí amb una nova entrada! Avui us comentaré tres activitats relacionades amb la Primera Guerra Mundial, que es el tema que em estat treballant a classe les últimes setmanes.

La primera activitat va ser comentar un còmic de la Primera Guerra Mundial on es veien com s'enfrontaven els països, i explicar el que realment va passar.

La segona activitat que vam  fer es basava en un joc de rol. Aquest joc, per una banda, et feia preguntes sobre la guerra, i tu havies de triar la resposta correcta; i per l'altra, t'havies de posar al lloc del kàiser d'Alemanya i elegir entre una sèrie de fets, per tal de veure si amb tu, hagués esclatat la guerra. Al final del joc, acabaves tenint dos percentatges: El primer, segons el que sabies de la 1GM, i el segon, per veure quines decisions s'assemblaven al kàiser i quina era la probabilitat de guerra, si tu estiguessis al seu lloc. Els meus percentatges van ser els següents: 92% i 11%, respectivament. 

La segona activitat, era mirar una pel·lícula. Cada persona de la classe tenia una pel·lícula relacionada amb la Primera Guerra Mundial, i havia d'analitzar-la i comentar-la davant dels altres. A mi, em va tocar "La Trinchera" (una història basada en les 48h anteriors a la Batalla del Somme, on es veu com viuen els joves britànics a dins de la trinxera).

En aquesta pel·lícula, no es veien les batalles de la guerra de les trinxeres, sinó la vida quotidiana dels soldats, que era igual o fins i tot pitjor que les lluites. Es podia observar les males condicions en les quals vivien, com ara la falta de higiene, la incomoditat, la fam. També es veia el menyspreu dels comandants, el cansament dels soldats, l'avorriment, la por, la incertesa de si acabarien el dia vius, o bé no l'acabarien... Tots aquests aspectes, els quals la gent a vegades oblida al parlar de la guerra, ja que sol es centren en les batalles, quan en veritat, es passava igual de malament fora del camp de batalla.

I fins aquí l’entrada d’avui. Fins a la pròxima!!

Imperialisme

Benvinguts una vegada més al meu blog. Avui us comentaré l'activitat que hem estat fent en les últimes classes d'història.

Com podeu veure en el títol d'aquesta entrada, l'activitat ha estat relacionada amb l'imperialisme. Primer que tot, hem escollit una vinyeta del còmic "Tintín al Congo" i l'hem descrita. Després, hem buscat i repassat que era l'imperialisme, les seves causes i característiques, i un cop fet això, hem localitzat les característiques que apareixien a la nostra vinyeta.

Dit això, passaré a descriure-us la meva vinyeta i a comentar-vos quines característiques de l'imperialisme hi he trobat:

(Pàg 20. vinyeta 5) -En aquesta vinyeta es pot observar com hi ha un ferrocarril bolcat i tot de persones que estan intentant posar-lo bé. Un dels homes, porta al cap un barret blau i esta situat darrere del ferrocarril. A la vora d'aquest, un altre fa pinta d'estar enfadat. A l'altre costat, és a dir, al davant, hi han quatre persones més ajudant a posar el ferrocarril a la via. Un dels nois, va amb roba llarga i descalç; el del seu costat va vestit més elegant: amb un barret, una americana i pantalons curts amb botes. El següent va amb uns pantalons, una camisa i unes sabates del mateix color. Per últim, hi ha una noia amb una samarreta i pantalons curts, calçant unes botes. També es veuen dos persones anant cap al darrere de la màquina; sol se'ls hi veuen les cames.

Finalment, es veuen el Tintín i el Milu enfadats. El Tintín, li està dient amb un home si pensa treballar o no, aquest, amb cara sorprès, li diu que s'embrutarà; va vestit amb una faldilla llarga groga, i porta una corbata i sabates.

Dins d'aquesta vinyeta, he pogut observar varies característiques típiques de l’imperialisme. Com ara el racisme, ja que Tintín mana a un dels homes que estan presents. Es pot apreciar que Tintín es sent més important i superior a les persones d’allà, i sent que té el dret d'enfadar-se si aquestes no fan el que ell diu, com es el cas de l'home que no vol treballar; aquest, fa cara espantat i sorprès pel comportament de Tintín. Ho considero racisme, ja que es l'home blanc qui es creu superior i està donant ordres al negre.

També s’observa l'aculturació, una altra de les característiques principals de l'imperialisme. Tintín i Milu estan imposant la seva cultura i coneixements a la població.

I per últim, les infraestructures, ja que apareix un ferrocarril, una màquina que fins llavors no existia al Congo.

I doncs bé, fins aquí aquesta entrada, ens veiem a la pròxima!

Tornant a la Revolució Industrial

Hola a tots un altre cop! Avui torno a estar aquí amb una nova entrada sobre el següent tema: Les característiques de la Revolució Industrial en l'actualitat. La Revolució Industrial és un esdeveniment que va succeir al s. XVIII i teòricament hauria d'haver acabat ja. Però que està passant actualment als països com ara Turquia?

Doncs bé, com ja se sap, un gran nombre de refugiats siris estan intentant sobreviure de qualsevol manera i a qualsevol lloc que no sigui el seu país. Alguns d'ells han arribat a Turquia, i davant les pèssimes qualitats de vida i la desesperació, han decidit fer el que sigui per tal de poder aconseguir el mínim salari per poder continuar vivint, sense tenir en compte les condicions de treball, la seguretat, o tant sols l'edat que tenen, ja que molts d'ells són nens menors de 16 anys.

Molts tallers de marques britàniques situats a Turquia, s'estan aprofitant d'aquestes persones i han estat utilitzant mà d'obra infantil, i a demés fent-los treballar jornades llargues arribant fins a 12 hores per dia, i tot això amb un salari miserable. Al ser qüestionats perquè permeten que això succeeixi, la seva resposta es que estan fent un favor als refugiats donant-los-hi feina.

Desenes de marques han sigut denunciades per aquest fet, però tant sols dos d'elles han decidit prendre mesures= H&M i NEXT, mentres que totes les altres s'han quedat en silenci o han fet com si no sapiguessin res.

En conclusió, tot el que està passant actualment a Turquia, es una clara imatge del que solia passar en la Revolució Industrial, i és una vergonya que hi hagin persones que encara estant patint i no tenen els drets que és mereixen, i per d'altra banda que grans marques s'en aprofitin i sol pensin en el seu benefici.

Au revoir, Marie

Durant les últimes setmanes, hem estat llegint, treballant i analitzant el conte de "Au revoir, Marie" que explica les aventures que viuen Hugo i Migue, dos adolescents poc interessats en els estudis, al somiar que viatgen en els temps passats, on viuran la vida de l'Antic Règim i també veuran explotar la Revolució Francesa.

La manera en la que nosaltres hem treballat aquest relat, ha sigut primer extraient les caracterísitiques de l'Antic Règim del nostre llibre de text i del que ja sabiem i seguidament fent una lectura col·lectiva de "Au revoir, Marie", i a cada capítol analitzant les característiques que hem posat en comú anteriorment, com ara la gran pobresa i misèria en la que vivien la gent del poble, la pèssima higiene que tenien, lo apartats que estaven els del Primer Estat amb tot el que estava succeint a l'altra gent del país, la gran creença religiosa, etc... 

Penso que aquesta lectura és una bona manera d'entendre i aprendre més sobre l'Antic Règim i les raons de perquè va explotar la Revolució Francesa amb tanta força, i a demés és una forma més divertida i entretinguda de fer-ho. Llegint es troben totes les característiques que he enumerat anteriorment de manera molt fàcil. Opino que aquest relat va perfecte per aprofundir en l'Antic Règim, i el recomanaria als estudiants que estan treballant aquest tema.

Finalment, m’agradaria valorar les paraules de l'Hugo al final de la història. Ell comenta com en el present en el que vivim, no valorem el que realment tenim, i ens queixem per tonteries. També donem més importància a lo nou, a lo digital que no pas a lo que realment importa; i jo opino que té tota la raó. Tindríem que conformar-nos més i ser feliços amb el que tenim, ja que fa uns anys, la gent no es podria ni imaginar tot això.